incheremíre , vrb Definitzione andharesindhe a bívere in logu ispérdiu, atesu de gente, fàere vida de soledade Sinònimos e contràrios afrungiulare Frases pro su disisperu, penso a m'incheremire abbaidendhe a su chelu e mi assamudo (G.M.Cherchi) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se retirer dans un ermitage Ingresu to retire to one's retreat, to leave off Ispagnolu hacerse eremita Italianu ritirarsi nell'èremo, demòrdere Tedescu zurückgezogen leben, nachgeben.

insérru , nm: isserru Definitzione su inserrare o abbarrare in logu serrau; logu serrau; s'ària fragosa e pòbera de ossígenu chi si faet in is logos serraos inue no si càmbiat s'ària Sinònimos e contràrios intuvu, isserronzu Maneras de nàrrere csn: timire s'i. = tímiri su abarrai in logu serrau; i. de corant'oras = funtzione de serrada de sas barant'oras Frases mi ndhe isto in cust'isserru, ube pianghet finas s'aposentu ◊ s'inserru dhi fait dannu ◊ no ischiat cumente passare su tempus, sempre inserru 2. abberi su bracone pro intrare aera, ca s'isserru faghet male! ◊ in iscola apustis de un'ora bi at fragu de isserru, cun totu sos àlidos e chentza abbèrrere Tradutziones Frantzesu abri, lieu retiré, air vicié Ingresu enclosure, retreat, stale air Ispagnolu encierro, aire viciado Italianu chiuso, ritiro, ària viziata Tedescu geschlossener Ort, Ruheort, verdorbene Luft.

retiràda , nf: ritirada Definitzione su si arretirare, torrada furriandho a domo, recuindho, torrada agoa Sinònimos e contràrios retreta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu retraite Ingresu retreat Ispagnolu retirada Italianu ritirata Tedescu Rückzug.

«« Torra a chircare