acabbanài, acabbanàre , vrb rfl: aggabbanare Definitzione pònnere o bestire su cabbanu Sinònimos e contràrios acaparronare, acavanai, acucullai, incaparonare, incapotai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu envelopper dans un manteau Ingresu to wrap up in a coat (s.o.) Ispagnolu poner el abrigo Italianu incappottare Tedescu einen Mantel anziehen.

bentína , nf, nm: bentinnu, bentinu, bintinnu, bintinu, ventina Definitzione coloridura de su pilu, sa pilurza de cuadhos e boes (ma si narat po àteros piessignos puru, es. sa corramenta): si narat fintzes solu po colore / genias de bentina: ispanu (o arrúbiu craru), murru, niedhu, mustedhinu, petiatzu, scrosu Sinònimos e contràrios ghentinnu*, intinnu, manta, símbiu / cabori / bisura, chígia, grina Maneras de nàrrere csn: a primu bentinu = a sas primas, a sa primu castiada; bogàrendhe a unu a sa bentina = connòschere a s'aerzu, a sa bisura Frases bentinas de crabas: ceratza, nasarba, montada, làtina, trigatza, múdula, crabistada, conca niedha, schina fetada ◊ Callina connoschiat su bestiàmene a bintinu e a lúmene 2. piús de unu paritzas boltas càmbiat bentinu comente faghet su camaleonte! ◊ sunt fioritos ricos de milli odores e bentinos 3. su mare, sa luna e su sole si mustrant cun bentinnos diferentes ◊ sa fioca at cobertu pastura e rocas e lis at cambiadu bentinu ◊ po imbelliri su parastaxu si ponit paperi intalliau de medas bentinas: orrúbiu, grogo, asulu 4. a primu bentinu li palfeit chi cudhu cheriat bufare ◊ ne dh'apo bogadu a sa bentina ◊ vivendhe de refudos e frighinas andhamos peri vias solitàrias cun d-una beste de milli bentinas (A.Casula) Tradutziones Frantzesu pelage Ingresu hair, coat Ispagnolu manto, pelaje, piel Italianu manto, pelame, colóre del pelame Tedescu Fell, Pelz.

capòti , nm: capoto, capotu, gapote Definitzione bestimentu grussu, longu, de pònnere in pitzu Sinònimos e contràrios caparone Maneras de nàrrere csn: tallai capotus = nàrrere male de ccn.; portai su gúturu che mainga de c. = largu meda Frases aiat comporadu turrones e si fuint iscazados in bussaca de su capoto ◊ issa, príngia, in su capotu tropu istrintu e issu acugurriu in su capotu grussu! ◊ si addereteit su collete de su capoto e chircheit de si frànghere dae su bentu ◊ Pepinu portàt su capotu ghetau in codhus Terminologia iscientìfica bst Tradutziones Frantzesu manteau Ingresu coat Ispagnolu abrigo Italianu cappòtto Tedescu Mantel.

gapòte , nm: capoto* Definitzione bestimentu grussu, longu, de pònnere in pitzu Sinònimos e contràrios cabbanu, caparone Frases fulliau mi so in s'istoja a titillias de fritu e cuzicau mi at chin gapotes e pedhes ◊ su gapote chi ti as fatu ti rughet in palas che pintatu Terminologia iscientìfica bst Tradutziones Frantzesu manteau, pardessus Ingresu coat Ispagnolu abrigo Italianu cappòtto Tedescu Mantel.

ghentínnu , nm: ghentinu, ghintinu Definitzione su colore de su pilu de is animales, ma fintzes colore, bisura de calesiògiat cosa; abbilesa de arregodare / genias de ghentinu: ispanu (o arrúbiu craru), murru, niedhu, mustedhinu, pertiatzu, scrosu Sinònimos e contràrios bentina, intinnu, manta, símbiu / aerzu, bisura, colore / notu 2. sa bidha de Núgoro comintzabat a picare su ghentinu de tzitadedha ◊ at mudau ghentinu che a su camaleonte ◊ cussa fémina est perdindhe su ghintinu e si faghet figura de mistériu 3. pro contare sas crapas a grústios de famíllia bisonzat de èssere de bonu ghentinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pelage Ingresu coat Ispagnolu manto Italianu mantèllo degli animali Tedescu Fell.

intína , nf: bentina, intinna Definitzione colore de su pilu de un'animale; foedhandho de gente si narat in su sensu de bisura, de su chi unu paret a cara Sinònimos e contràrios ghentinnu*, intinnu, manta / bisura Frases - De ite intina est, s'ebba? - Murra est! 2. dh'iscóviat s'intina ca oi ses de ispétzia mala Sambenados e Provèrbios smb: Intina Tradutziones Frantzesu poil, robe Ingresu coat, hair Ispagnolu manto Italianu mantèllo Tedescu Fell.

intínnu , nm: intinu Definitzione prus che àteru, su colore de su pilu de un'animale, ma fintzes àteru sinnu (marcu, sinnu in origas) chi serbit a dhu connòschere méngius; colore de calesiògiat cosa Sinònimos e contràrios bentina, ghentinnu*, manta, pilu / colore Frases mi est mancada sa crabita: de intinnu un'ala pinta, fit tzufetada e corruda ◊ connoschiant sos cadhos a s'intinnu ◊ màscios e boes de intinnu lughente as a bídere a mizas 2. a unu a unu sont cambiandhe intinu cudhos píghidos pilos issipios ◊ no mi aggradat s'intinu chi as seberadu ◊ de ite intinu est su bestire tou? ◊ a s'intinu, cussu est fizu tou! Tradutziones Frantzesu pelage Ingresu coat, plumage Ispagnolu manto, color Italianu pelame Tedescu Fell.

pilidúra , nf Definitzione su pilu de is animales, nau po sa genia e po su colore Sinònimos e contràrios pilàgiu, pilàmine, pilu, pilúrgia Frases funt cadhos sempre in petas e de bona pilidura ◊ su matzone tramudat pilidura, ma intragnas nono Sambenados e Provèrbios prb: su fiadu si connoschet a sa pilidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pelage Ingresu coat Ispagnolu pelaje Italianu pelame Tedescu Fell.

pilúrgia , nf: pilurza, pilutza, piluza Definitzione su pilu de s'animale, nau po sa genia e po su colore / cambiare p. = cambiai bisura Sinònimos e contràrios bentina, ghentinnu, intinnu, manta, pilàgiu, pilúrtziga Frases fint àinos de mannària che pare ma de divària pilurza ◊ s'ebbedha zuchiat sa pilutza lúchida Ètimu ltn. *piluria Tradutziones Frantzesu pelage Ingresu coat, plumage Ispagnolu pelaje Italianu pelame Tedescu Fell.

«« Torra a chircare