apugnigosài , vrb: apunnigosai, apunziconare Definitzione iscúdere, pigare a cropos de púngiu Sinònimos e contràrios abbuciconai, acatzotai, apugnigorai, apuinare, apunzare, apunzicare, burtzigare Frases si apunziconat sos càvanos e si addobbat sa conca a su muru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu donner des coups de poing Ingresu to come to blows Ispagnolu dar de puñetazos Italianu prèndere a pugni Tedescu jdn. mit Faustschlägen traktieren.

crazugài , vrb Definitzione gherrare e betare a terra a unu, lòmpere a iscúdere o aungare s'unu a s'àteru Sinònimos e contràrios atzuntzudhare, carrabbugliai, carrabbusai, lòmpere, tipiliare, trifiare Frases gei si crazugant, custus, lah! ◊ is féminas si funt crazugadas: no abbastàt chi si funt fuedhadas mali! Tradutziones Frantzesu se battre, en venir aux mains Ingresu to come to blows Ispagnolu pelearse Italianu azzuffarsi Tedescu aneinandergeraten.

súrra , nf Definitzione cropos a meda giaos a unu, o a un'animale, po su male chi at fatu o àteru, fintzes múngia, pelea manna; cosa meda / donai, pigai una s. = giare, pigare cropos a meda, atripare Sinònimos e contràrios apiossa, apodhada, assurrada, banzu 1, cabossa, carda, catatripa, dobbe, pista, sussa, zongada / antua, cària, mugna Frases no si ndi boliat andai e mi dhi donant una bella surra ◊ dh'at iscutu una surra cun sa màniga de su marroni, a burrincu ◊ mellus cussu chi non una surra de fusti! ◊ po chi portis sa conca murra, lah no ti acontessat de arregolli surra! ◊ si ti domandhant cun chie as cantadu, lis naras chi as cantadu cun Cugurra; si ti domandhant "Ite as balanzadu po prémiu?" "Unu 'anzu e una surra!"(Cugurra) 2. l'apo leada sa surra in cussa pigada mala!… 3. cussus funt una surra de piscinàrgius ◊ tèngiu una surra manna de cosa de fai ◊ su piciochedhu portat in sa bussa una surra de gioghitus Ètimu ctl. surra Tradutziones Frantzesu coup, rossée Ingresu blows Ispagnolu zurra Italianu percòsse, busse Tedescu Schläge, Hiebe.

tipilíre , vrb Definitzione atripare s'unu cun s'àteru, brigandho Sinònimos e contràrios acanciofai, aciufai 1, atzuntzudhare, incabigliare, tipiliare, trifiare Frases si ponzant de acordu o chi si torrent a tipilire o a s'atzutzudhare che pudhas ◊ como no ant botza, sa partia est frimma: si sunt tipilindhe ca nemos cheret andhare a nche batire sa botza Tradutziones Frantzesu en venir aux mains Ingresu to come to blows Ispagnolu pelear, venir a las manos Italianu azzuffarsi Tedescu sich raufen.

«« Torra a chircare