bracuítu , nm: bricuitu, brucuitu, bruculitu, brucullitu Definitzione genia de broca pitichedha a tzugu longhitu; genia de tamata longhita Sinònimos e contràrios brochiolu / lorighedha Frases at pigau su brucuitu a portai unu tzicu de piriciou ◊ chi ti arregalis meda, faci de bruculitu! ◊ in cussu bricuitu àcua no ndi capit: piga sa màriga manna! Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu broc, cruche Ingresu little jug Ispagnolu jarrita Italianu brocchétta Tedescu Krüglein.

brocàle, brocàli , nm: bucali Definitzione genia de istrégiu, de terra o de imbidru, a bentre larga, a pònnere abba o àteru in mesa Sinònimos e contràrios brocalitu, congiali, cungiou, piceri Terminologia iscientìfica stz Ètimu ctl. brocal Tradutziones Frantzesu broc, cruche, chope Ingresu tankard Ispagnolu jarro Italianu boccale Tedescu Krug, Humpen.

congiàli , nm: conzale, cungiabi, cungiali Definitzione genia de istrégiu de terra o de imbidru a pònnere abba o àteru / min. cungialedha, cungiabedhu; terra cungialis = terra luzana, bona pro isterzu Sinònimos e contràrios brocalitu, cognu, congedhu, cungiou, piceri Frases aproillamus a su magasinu e si ponemus de arrógliu cun su cungiali de su binu in sa mesa ◊ poita bufas a cungiali?! Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu broc, cruche, chope Ingresu tankard Ispagnolu jarro Italianu boccale Tedescu Krug.

màniga 3 , nf: màriga Definitzione genia de istrégiu de terra, tundhu, a bentre in mesu, cun duas asas (a logos: brotzuitus) de mesania a su tzugu, a buca istrinta, po abba Sinònimos e contràrios broca, pitzaredha Maneras de nàrrere csn: pròiri a màrigas = pròere a dellúbbiu; marighedha de carrúciu = maschinganna, morisca créschida in mesu de sa tàula; s'eca de is màrigas = zenia de armàriu a pònnere sas brocas de s'abba; segai sa marighedha (in suspu)= fai su scioncu, fuire su cadhu, imprinzare innantis de isposare, sendhe fidantzados; su giogu de is marighedhas = zenia de zogu de pisedhos chi si ponent unu pagu apispirinados e cun sas manos in chitu a zisa de broca: àteros duos colant, la tochedhant in conca e si no faghet sonu de cannidura si che leant sa 'marighedha' tenta a sas asas fintzas chi agguantat chentza… si segare Frases ci funt pòburus chi non tenint casi casi àcua in sa màriga Sambenados e Provèrbios smb: Maniga, Manigas, Mariga Terminologia iscientìfica stz Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu broc, cruche, amphore Ingresu pitcher Ispagnolu jarra, jarro Italianu bròcca, ànfora Tedescu Krug.

«« Torra a chircare