pobídhu , nm: pubidhu Definitzione mere ómine; su cumpàngiu de sa fémina candho funt cojuaos impare Sinònimos e contràrios madiru / mere / cdh. pupidhu 2. custus fiant pobidhu e mulleri e teniant unu fillu ◊ pobidhu allenu columbu parit ◊ Maria teniat bisóngiu de cumpangia ca su pobidhu fut sèmpere in su monte ◊ passiéntzia: no ndhe dhu podeus torrare, a pobidhu tuo! Ètimu ltn. pupillus.
