cròco , nm: crocu Definitzione
puncione o crau po acapiare is barcas apare; genia de unchinu o cancarrone intrau in màniga po piscare arritzones; genia de gànciu po mantènnere o assegurare una genna de no si ndhe apèrrere, fatu a bisura de triàngulu
Sinònimos e contràrios
àncara,
badhadori,
càncara 1,
grafale,
grifone
Tradutziones
Frantzesu
crochet,
gond,
harpon
Ingresu
hook
Ispagnolu
gancho,
arpón
Italianu
gàncio,
arpióne
Tedescu
Haken.
cròco 1 , nm Definitzione pedrighedha tundha, licuchina, po giogare, bàtile Sinònimos e contràrios bicu 1, brusca 1, cucu 1, mògola, pícula 1, tàllara Ètimu srd.