chélcu , nm: chercu, crecu Definitzione genia de linna forte e de dura chi faet a mata manna, connota meda in Sardigna: faet su landhe, perdet sa fògia in s'ierru Sinònimos e contràrios arròali Maneras de nàrrere csn: chercu tzacadinu, corriatzu = calidades de sa linna chi iscratzant o sunt lentas; làndiri, làdhara de chercu = landhe, ballina chi bogant sos chercos; istare che cane presu a chelcu = mali, comenti a totus is acapiaus Frases is badhes innoghe furint tibbas de suèrgios e crecos ◊ de linna de chelcu faghent cubas ◊ su chercu est una linna chi, si est segada in muta zusta, durat deghinas de annos, mala a prudigare Sambenados e Provèrbios prb: dae chercu no essit ozastru Terminologia iscientìfica mtm, Quercus pubescens Ètimu ltn. quercus Tradutziones Frantzesu chêne Ingresu oak Ispagnolu encina Italianu quèrcia Tedescu Korkeiche.

«« Torra a chircare