dolentía , nf: dolintia Definition genia de dispraxere chi si sentit po un'àteru / àere dolentia = tènnere dolu Synonyms e antonyms dabori, dispiachere, dolénsia, dolu, làstima Sentences dendhe ti sunt sa morte sentza ispada, mancu sos tuos ndhe ant dolentia ◊ pro peus disastru e dolentia a mama no bidesi ◊ mísera e pòvera in pannos chi ndhe càusat dolentia ◊ a su mancare tuo, Elena mia, mi est mancada sa lughe e prus no miro che umbra acant'a mimmi e dolentia Etymon srd. Translations French chagrin English grief Spanish pena, pesar Italian dispiacére, dolóre, péna German Leid.

fràzu , nm, agt Definition su bènnere mancu de sa cosa posta a fàere una faina, trebballu, isfortzu, e fintzes su pentzare cun dispraxere a calecuna cosa chi no andhat bene; chi est frazadu Synonyms e antonyms consumu / dispiachere, impudu Sentences restant de afidare luego, cun pagu frazu, ca, tantu, sa picioca puru est chena parentes ◊ bi ant fatu abbusos, frazos, dannos ◊ làssala inoghe a manigare, a fiza tua, no tet èssere su frazu de!… 2. bestit frazu e lutuosu mantu Surnames and Proverbs prb: male cuadu, frazu de pubidha Etymon srd. Translations French usure, souci English wearing out, grief Spanish desgaste, disgusto Italian logorìo, crùccio German Abnutzung, Kummer.

làstima , nf, nm: làstimu Definition su lastimare, genia de sentidu chi si provat po s'àteru tenendhondhe cumpassione, agiummai coment'e provandho sa matessi pena de s'àteru Synonyms e antonyms cumpascione, dolu, piaidade / lamentu Idioms csn: fàghere làstima = fàghere proare dolu; làstima de… (+ nm.) = genti o cosa bona meda ma andada mali, pérdia; làstima a… (+ vrb.) = (nau in suspu) mellus aici; ghetare làstimas = fai làstima, chesciaisí, tzerriai po dolori Sentences isperu chi s'atítidu agatit làstimu assumancus in su celu! ◊ mi faiat una làstima, cussu, sempri tristu che sa noti! ◊ sas dólimas l'ant reduidu a nudha: faghet finas làstima a su cane ◊ si ischiaizis sa pista, faghet làstima a bois e a mie ◊ l'acumpanzamus a s'interru cun làstimas e dolu ◊ Gesús ndi at tentu làstima biendidhu prenu de sàngia e de guronis ◊ de làstima su coro mi at segadu su lu bídere gai in tristura ◊ sos funnos comente est colatu su focu si fint fortzicatos ghetanne làstimas chi pariant de criatura ◊ che apo pérdiu su tacone de custos botinos, ma mi paret làstimu de dhos arrimare! ◊ làstima ndhe apat Deus me in su chelu! 2. me is comunus intraus a làstima, nosu, a su timi timi, parit ca is àterus funt is meris 3. e andhe làstima de zòvanu andhadu male! ◊ ita làstima de capedhu, chi dh'emu tentu dèu! ◊ làstima de pira fuliada, cue! ◊ làstima de olia, frundhida in campu pro no tènnere chie ndhe la collire! ◊ ih, ita làstima de picioca sena de bratzus! ◊ ite làstima de pilos chi bos ndhe sezis seghendhe!…(G.Raga) 4. làstima a los pèrdere cussos cumpanzos chi ti che trazant a fàghere male!… Etymon spn. Translations French pitié, compassion, douleur, peine English pity, grief Spanish lástima Italian pietà, compassióne, compianto German Mitleid.

scoraméntu , nm: iscoramentu* Definition su scorai; dispraxere e isarcu mannu Synonyms e antonyms abbatimentu, acoradura, afrigimentu, pesari, triltura / isalcu Sentences candu at biu ca su tretu de fai fiat mannu meda ndi dhi fiat bénniu unu scoramentu mannu, dhi pariat ca no nci dha podiat fai ◊ candu si bit ca fintzas chini est capassu no fait su chi podit si aberrit sa bia de su scoramentu Translations French affliction English grief Spanish aflicción, postración Italian accoraménto, abbattiménto German Niedergeschlagenheit, Gram, Schwermut.

téju , nm: teu, tezu Definition prantu istremau po una persona morta; fintzes genia de lamentu chi paret no acabbet prus, a ifadu; in carrasegare, prantu e càntigu po Zorziganneta (su mamutzone chi bogant in giru) Synonyms e antonyms atítidu, rea Sentences sas feras pro sa sarda disastrura faghent su teu a s'úrulu mortale ◊ a pilu isoltu comintzat su teu a úrulu, porosu, isconsoladu (P.Casu)◊ candho fint remunidos a fiotu ant fatu su teu pro su mortu ◊ po prangi is binti mortus, in dónnia domu si fut pesau su teu 2. sas ranas intro de sas tuedhas de su ribu sont pesandhe unu teju Scientific Terminology sntz Etymon ltn. taedium Translations French complainte funèbre English grief, funeral moan Spanish canto fúnebre Italian compianto, laménto fùnebre German Trauerklage.

«« Search again