bíbba , nf: ibba 1 Definition tènnere una cosa a b., a ibba = tènnere a braga, fàere una cosa unu pagu bantandhosindhe prexaos o sentza de fàere contu chi costat; a logos tenet valore de ódiu, tírria (ghetai b. = ficare ódiu) Sentences lu tenides a bibba a istare zirendhe chentza cabu! 2. de sa dí chi Gigi dh'iat avisau a caserma, Antoni dh'iat ghetau bibba (A.C.Serra).

«« Search again